Què és el pla de mobilitat sostenible a la feina: contingut, fases i termini
És el pla que la Llei 9/2025 exigeix a cada centre de treball amb més de 200 persones o 100 per torn. Es negocia amb la representació de la plantilla, s’aprova i es revisa cada dos anys.
Per als centres obligats, ha d’estar negociat i aprovat com a tard el 5 de desembre de 2026. Aquí tens què conté, com es fa i què passa després.
No és un informe que es redacta i es desa. És un projecte que viu dins del centre de treball i que té efectes legals.
L’exigeix l’article 26 de la Llei 9/2025, de mobilitat sostenible, als centres de treball amb més de 200 persones treballadores o 100 per torn, tant d’empreses com d’entitats del sector públic, incloses les administracions estatal, autonòmica i local. El pla analitza com arriba la gent al centre i fixa mesures perquè aquests desplaçaments contaminin menys i siguin més segurs. El veuràs abreujat com a PMST (pla de mobilitat sostenible al treball). Si dubtes si el teu centre hi entra, mira qui està obligat i com es compta la plantilla.
Parteix de dades reals de la plantilla, es negocia amb la seva representació i s’aprova. Després es comunica per al registre estatal i es revisa amb un informe als dos anys i, a partir d’aquí, cada dos anys. Si no es pot aplicar, no serveix, per molt que el document estigui signat.
Quines mesures ha d’incloure
La llei enumera el tipus de solucions que ha de preveure el pla:
Mobilitat activa: anar a peu o en bicicleta.
Transport públic col·lectiu.
Vehicles de baixes o zero emissions i punts de recàrrega.
Mobilitat compartida i col·laborativa.
Teletreball, quan sigui possible.
Millora de la seguretat viària i prevenció d’accidents en els desplaçaments al centre de treball, fomentant la formació.
No hi ha un model oficial de document. Les mesures segueixen un ordre de prioritat: primer anar a peu o en bici, després el transport públic i, al final, el vehicle privat menys contaminant. També cal tenir en compte el pla de mobilitat de l’ajuntament, si n’hi ha.
El que fixa la llei
Llindars centre per centre: més de 200 persones o 100 per torn.
Negociació amb la representació de la plantilla.
Pla negociat i aprovat com a tard el 5 de desembre de 2026.
Comunicació per al registre estatal en els tres mesos següents a la seva aprovació.
Informe de seguiment als dos anys i després cada dos anys.
El que encara falta desplegar
El reglament que desplegui l’article 26.
Un model oficial de pla.
La figura del gestor de mobilitat: mentre no hi hagi reglament, és opcional.
El pla cobreix tota la mobilitat que genera el centre: la de qui hi treballa i la de qui hi va.
Persones empleadesQui treballa al centre, torn a torn.
Visitants i clientsLes persones que entren i surten del centre cada dia.
ProveïdorsLa logística i els serveis vinculats a l’activitat.
També prevé accidents
La llei demana mesures de millora de la seguretat viària i de prevenció d’accidents en els desplaçaments al centre de treball (in itinere), i que es fomenti la formació. Com a abast addicional, també podem estudiar els desplaçaments durant la jornada (en missió). Ho treballem dins de la diagnosi.
Les tres fases d’un pla de mobilitat sostenible a la feina
Diagnosi, elaboració i negociació, i implantació i seguiment. En cada fase saps què decideixes tu, què fem nosaltres i què t’emportes, peça a peça, per defensar el pla davant del teu comitè de direcció.
Fase 1
Diagnosi de mobilitat
Analitzem la ubicació, els torns, la plantilla, els accessos, l’aparcament i el transport disponible, i fem l’enquesta de mobilitat a la plantilla.
Redactem el pla i preparem cada reunió de la negociació.
La teva empresa
Valides les mesures i negocies amb la representació de la plantilla.
RepsEl pla d’acció amb responsables, calendari, pressupost i indicadors, a punt per negociar i aprovar.
Fase 3
Implantació i seguiment
Acompanyem la posada en marxa de les mesures i la seva comunicació a la plantilla, preparem la comunicació del pla per al registre estatal i deixem a punt l’informe de seguiment: als dos anys de l’aprovació i després cada dos anys.
Aportem el criteri tècnic i el sistema d’indicadors.
La teva empresa
Lideres el pla dins de l’organització.
RepsLa documentació per comunicar el pla a la teva comunitat autònoma, els indicadors i el calendari de l’informe de seguiment.
El calendari, llegit al revés
De la diagnosi a l’aprovació: el calendari, comptat enrere
La llei fixa el 5 de desembre de 2026 com a data límit per tenir el pla negociat i aprovat. Per aprovar-lo cal negociar-lo, i per negociar-lo calen les dades de la diagnosi. Per això el calendari es fixa al revés, des de l’aprovació.
El dia del termini
Pla negociat i aprovat
Aquesta és la meta. Després, en els tres mesos següents a l’aprovació, el pla es comunica a l’autoritat que designi la teva comunitat autònoma per al registre estatal de mobilitat (EDIM).
5 de desembre de 2026
Abans d’això
Negociació amb la representació de la plantilla
Es negocia amb la representació legal de les persones treballadores (RLT), és a dir, el comitè d’empresa o els delegats de personal, segons la mida del centre. Si no n’hi ha, amb una comissió formada pels sindicats més representatius i els sindicats representatius del sector amb legitimació per negociar el conveni col·lectiu d’aplicació. És el tram que triga més, sobretot si cal convocar els sindicats.
I encara abans
Diagnosi de mobilitat del centre
Dades del centre, enquesta a la plantilla i petjada dels desplaçaments. Es pot fer alhora que es convoca la negociació.
Si encara no has començat: convoca la negociació i llança l’enquesta a la plantilla ja, en paral·lel. A la primera reunió et diem quins centres arriben al 5 de desembre i quins necessiten un calendari esglaonat.
El que guanyes amb el pla i el que arrisques si no el tens
La llei acompanya el pla d’un avantatge fiscal per a la plantilla i d’una sanció per a qui no el tingui.
Incentiu
Transport públic de la plantilla, exempt d’IRPF
L’empresa pot pagar el transport públic col·lectiu de la seva plantilla sense que tributi a l’IRPF, fins a 1.500 € l’any per persona, si lliura els títols de transport o els paga directament a l’entitat de transport. Si ho fa amb targetes o altres mitjans electrònics, han de complir els requisits del reglament (ús exclusiu per a transport, nominatives, intransferibles i sense reemborsament, entre d’altres) i el límit és de 136,36 € al mes. Si se superen els límits, tributa l’excés; si la targeta incompleix un requisit, tributa tot. Els diners que es paguen a la nòmina tributen.
No tenir el pla és una infracció lleu, de 101 a 2.000 €, quan amb això es produeix un perjudici per al sistema de mobilitat. Pagar la multa no treu l’obligació.
A més, si vas rebre les ajudes directes dels reials decrets llei 7/2026, 18/2026 o 25/2026, no tenir el pla obliga a retornar-les.
La diagnosi i les mesures són la part que es veu. On més s’encallen les empreses és en la negociació amb la plantilla i, després, en la comunicació del pla per al registre. A totes dues convé arribar-hi amb dades i amb la documentació preparada.
Negociació amb la representació de la plantilla
El pla es negocia amb la representació legal de les persones treballadores. Si no n’hi ha, es constitueix una comissió negociadora amb els sindicats més representatius i els sindicats representatius del sector amb legitimació per negociar el conveni col·lectiu d’aplicació. Convocar-la porta més temps que asseure’s amb un comitè que ja existeix. Preparem les dades, la proposta de mesures i el calendari de reunions.
Comunicació, registre i seguiment
En els tres mesos següents a la seva aprovació, el pla es comunica a l’autoritat que designi la teva comunitat autònoma, que l’incorpora al registre estatal (EDIM). Als dos anys de l’aprovació toca el primer informe de seguiment, i després un cada dos anys. Deixem definits els indicadors i aquest calendari.
Qui impulsa el pla dins de l’empresa
La llei permet que un reglament creï la figura del gestor de mobilitat, però aquest reglament encara no existeix: avui nomenar-lo és opcional. Tot i així, algú ha d’impulsar les mesures i el seu seguiment. Moltes vegades aquest paper encaixa a Prevenció, Recursos Humans o Sostenibilitat. T’ajudem a definir-lo i a formar aquesta persona.
Negociació amb la RLT o, si no n’hi ha, amb una comissió dels sindicats més representatius i els sindicats representatius del sector amb legitimació per negociar el conveni col·lectiu d’aplicació.
Aprovació com a tard el 5 de desembre de 2026.
Comunicació per al registre en els tres mesos següents a l’aprovació.
Informe de seguiment als dos anys i després cada dos anys.
El contrast jurídic final de cada pas correspon a la teva assessoria legal quan escaigui. Assenyalem els punts que convé validar abans de tancar l’abast o el calendari.
Exemple il·lustratiu
Centre A240 personesObligat
Centre B90 personesNo obligat
Centre C1.200 persones · municipi o àrea metropolitana de més de 500.000 habitantsAlta ocupació
Empreses multicentre
Si tens diversos centres, els avaluem un per un
L’obligació es mesura per centre de treball, no per la plantilla total de l’empresa. Un mateix grup pot tenir centres obligats i altres que no ho estan, segons la seva mida i els seus torns. T’ho expliquem amb més casos a quines empreses estan obligades.
Diagnostiquem cada centre per separat i coordinem el conjunt. Quan toca, apliquem les mesures addicionals dels centres d’alta ocupació: els de més de 1.000 persones treballadores en municipis o àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants (article 26.5).
Diagnosi independent per centre.
Coordinació del conjunt del grup.
Mesures addicionals d’alta ocupació quan toquin.
Un calendari comú, esglaonat si cal.
Quan compartiu ubicació
I si el teu centre és en un polígon amb més empreses?
Si diverses empreses comparteixen un parc empresarial o un polígon industrial, també comparteixen accessos, embussos i transport. La llei demana promoure la coordinació entre els centres obligats que comparteixen ubicació (article 26.6), i aquí té sentit buscar mesures conjuntes.
Llançadores o rutes d’empresa compartides entre centres veïns.
Aparcament dissuasiu i accessos coordinats a l’entorn.
Intercanvi d’informació per a solucions conjuntes.
T’ajudem a asseure’t amb les empreses veïnes i a trobar el que convé compartir. Preparem la conversa i aportem criteri; la decisió continua sent teva.
Per què amb Adoria
Consultors que fan el pla amb tu
A més d’explicar-te la llei, fem el projecte amb tu: de la diagnosi al pla aprovat i en marxa.
Adoria Sostemove neix d’Adoria Consulting i Adoria Symmetry. Adoria Consulting fa més de vint anys que treballa en millora operativa, transformació i gestió d’organitzacions. Adoria Symmetry està especialitzada en plans d’igualtat i auditoria retributiva. D’aquí venen dues coses que aquí pesen: saber com funciona una organització per dins i tenir tracte de confiança amb qui representa la plantilla.
Dades reals del centre i mesures que es poden aplicar.
El projecte complet: diagnosi, pla, negociació, comunicació i seguiment.
Documentació traçable i a punt per signar.
Bona relació amb la part social, perquè la negociació avanci.
El bàsic de cada centre: ubicació, nombre de persones, torns, accessos, aparcament, transport disponible i, per afinar, els hàbits de desplaçament de la plantilla. L’enquesta de mobilitat ens dona la resta. No cal que ho tinguis tot preparat per endavant.
Fins on arriba el vostre acompanyament?
Fins al final del projecte: diagnosi, elaboració del pla, suport en la negociació, comunicació per al registre, implantació i seguiment. També som al teu costat en la part més delicada, que és la negociació.
Com encaixeu amb la meva assessoria jurídica?
Ens repartim la feina amb naturalitat: nosaltres aportem la diagnosi tècnica, les dades i la documentació; la teva assessoria valida els aspectes legals que corresponguin. Assenyalem els punts que convé contrastar jurídicament abans de tancar l’abast o el calendari.
Tinc pressa pel termini, per on comencem?
Pel que triga més: la negociació, sobretot si no hi ha representació de la plantilla i cal convocar els sindicats. Per això engeguem l’enquesta i la diagnosi alhora que la convocatòria. A la primera reunió et diem quins centres són prioritaris i quin calendari és realista per a cadascun.
He de contractar el pla complet d’entrada?
No. Primer mirem els teus centres amb tu: quins estan obligats, quin abast té la feina i quin calendari és realista. Amb això, decideixes.
Primer pas
Comencem pels teus centres
El primer és saber quins centres estan obligats i quin calendari és realista. El test «Està obligada la teva empresa?» t’orienta en uns dos minuts, sense registre.
Si prefereixes parlar-ne, escriu-nos. A la primera reunió et diem quins centres arriben al 5 de desembre i quins necessiten un calendari esglaonat.
