La Llei 9/2025 en general i on entra la teva empresa
La Llei 9/2025, de 3 de desembre, de mobilitat sostenible és la norma estatal que ordena la mobilitat i el transport a Espanya. Reconeix el dret a un sistema de mobilitat sostenible i just, i busca reduir les emissions del transport. Es va publicar al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) el 4 de desembre de 2025 amb la referència BOE-A-2025-24545.
Bona part de la llei s’adreça a les administracions. Crea el Sistema General de Mobilitat Sostenible i l’Espai de Dades Integrat de Mobilitat (EDIM). A més, demana un pla de mobilitat simplificat als municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants. També regula l’aportació de l’Estat a la mobilitat urbana i interurbana, l’avaluació d’infraestructures estatals de transport, el vehicle automatitzat, les dades obertes i la logística.
El que més afecta una empresa és l’article 26. Obliga les empreses i les entitats del sector públic a tenir un pla de mobilitat sostenible al treball (PMST). L’exigeix a cada centre amb més de 200 persones treballadores o 100 per torn. Tens el contingut i les fases del pla a què és el pla de mobilitat sostenible a la feina, i els casos concrets a quines empreses estan obligades.
Quan entra en vigor la llei de mobilitat sostenible
La llei és vigent des del 5 de desembre de 2025, l’endemà de la seva publicació al BOE. L’obligació de les empreses té el seu propi termini: dotze mesos des d’aquella data. Per això cada centre obligat ha de disposar del seu pla, ja negociat i aprovat, com a molt tard el 5 de desembre de 2026.
El text original donava vint-i-quatre mesos, fins al 5 de desembre de 2027. El Reial decret llei 7/2026 (article 63) els va reduir a dotze. Un reial decret llei és una norma amb rang de llei que aprova el Govern i que el Congrés ha de convalidar: ho va fer el 26 de març de 2026 (BOE-A-2026-7125), així que el nou termini continua vigent. A la data d’actualització d’aquesta pàgina no s’ha publicat cap pròrroga.
Si has vist la data del 31 de desembre en alguna comunicació pública, queda’t amb la del BOE: 5 de desembre de 2026.
Quines empreses estan obligades a tenir un pla de mobilitat
Estan obligades les empreses i les entitats del sector públic amb centres de treball de més de 200 persones treballadores o 100 per torn. Es compten les persones que tenen aquest centre com a lloc de treball habitual. L’obligació es mesura centre per centre, independentment de la plantilla total de l’empresa.
Centre per centre
Per saber què és un centre de treball, la llei remet a l’Estatut dels treballadors: la unitat productiva amb organització específica donada d’alta com a tal davant l’autoritat laboral (article 1.5). Una empresa de 900 persones amb una seu de 350 i onze delegacions de 50 només té un centre obligat: la seu. Tens més casos, amb torns i diversos centres, a qui està obligat a tenir pla de mobilitat.
Centres amb torns
El segon llindar pesa en fàbriques i centres logístics que treballen per torns: un centre de 150 persones pot quedar obligat pel seu torn més nombrós. La llei diu literalment «més de 200 persones treballadores o 100 per torn», i la redacció no aclareix què passa amb un torn de 100 persones justes. El nostre criteri és prudent: si un torn arriba a 100, tracta el centre com a obligat.
Centres d’alta ocupació
L’article 26.5 afegeix exigències per als centres de més de 1.000 persones treballadores situats en municipis o àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants. El seu pla ha d’incloure mesures per reduir els desplaçaments a l’hora punta o durant la jornada, promoure el transport de baixes o zero emissions i la mobilitat col·laborativa, impulsar la mobilitat activa (a peu o en bicicleta) i facilitar la recàrrega, pública o privada, dels vehicles de baixes o zero emissions.
Sector públic i cooperatives
L’article 26.1 inclou les entitats del sector públic definides a l’article 2 de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic. Aquest article abasta l’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats locals i el sector públic institucional. La llei esmenta a més de manera expressa el sector públic estatal i permet que l’administració competent en mobilitat de cada territori estengui l’obligació a altres entitats públiques. En les cooperatives, el pla l’aprova el Consell Rector.
Llindars i terminis de la llei, amb la seva font
La llei fixa dos llindars de mida, un termini per tenir el pla, un altre per comunicar-lo i un calendari de seguiment. La taula els recull amb l’article exacte del BOE, perquè puguis comprovar-los o ensenyar-los a la teva assessoria abans de prendre decisions sobre els teus centres.
| Què | Llindar o termini | Font |
|---|---|---|
| Centre obligat | Més de 200 persones treballadores o 100 per torn, comptades a cada centre | Llei 9/2025, art. 26.1 |
| Centre d’alta ocupació | Més de 1.000 persones treballadores en municipis o àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants: mesures addicionals | Llei 9/2025, art. 26.5 |
| Pla negociat i aprovat | 5 de desembre de 2026 (dotze mesos des de l’entrada en vigor) | Reial decret llei 7/2026, art. 63, que modifica l’art. 26.1 |
| Comunicació per al registre estatal (EDIM) | En els tres mesos següents a l’aprovació, a l’autoritat que designi la comunitat autònoma | Llei 9/2025, arts. 26.8 i 27.3 |
| Plans anteriors a la llei | Comunicació en els tres mesos següents a l’entrada en vigor (va acabar el 5 de març de 2026) i actualització als criteris de la llei, sense data fixada | Llei 9/2025, art. 27.3 |
| Informe de seguiment | Als dos anys de l’aprovació i després cada dos anys | Llei 9/2025, art. 26.2 |
| Sanció | Infracció lleu, de 101 a 2.000 euros, si hi ha perjudici per al sistema de mobilitat | Llei 9/2025, art. 106.2 i art. 107.2 |
| Devolució d’ajudes | Només si vas rebre les ajudes directes dels reials decrets llei 7/2026, 18/2026 o 25/2026 i el teu centre està obligat | Reial decret llei 7/2026, art. 64; 18/2026, art. 32; 25/2026, art. 37 |
| Transport públic exempt d’IRPF | Fins a 1.500 euros l’any per persona; amb targeta o mitjà electrònic, màxim de 136,36 euros al mes | Llei de l’IRPF, art. 42.3.e i Reglament de l’IRPF, art. 46 bis |
| Deure de negociar en els convenis | Convenis la comissió negociadora dels quals es constitueixi a partir del 5 de desembre de 2025 | Llei 9/2025, disposició final tercera i transitòria primera |
Què ha d’incloure el pla de mobilitat sostenible a la feina
L’article 26.3 demana solucions com la mobilitat activa, el transport col·lectiu, els vehicles de baixes emissions, la mobilitat compartida i col·laborativa, la recàrrega de vehicles zero emissions i el teletreball quan sigui possible. També exigeix mesures relatives a «la millora de la seguretat viària i la prevenció d’accidents en els desplaçaments al centre de treball», i afegeix que «s’ha de fomentar la formació en els dos vessants». Fomentar la formació no obliga a fer un curs concret. I el pla ha de tenir en compte, a més de la plantilla, els visitants, els proveïdors i qualsevol altra persona que accedeixi al centre.
La llei no inclou cap model de document, però marca dues referències. Les mesures segueixen el principi de jerarquia de l’article 28: primer anar a peu o en bicicleta, després el transport públic col·lectiu, tot seguit els esquemes d’alta ocupació (diverses persones en un mateix vehicle) i, al final, el vehicle privat menys contaminant. I cal tenir en compte el pla de mobilitat de l’ajuntament on és el centre, si n’hi ha.
El pla també pot preveure compensar la petjada de carboni dels desplaçaments sobre els quals no s’hagi pogut actuar. Per triar mesures que tinguin sentit necessites saber com arriba avui la gent al centre. La llei no esmenta l’enquesta de mobilitat, però és la manera més directa de conèixer el mitjà de transport, la distància i els horaris de cada persona.
Com s’aprova: la negociació amb la plantilla
El pla es negocia amb la representació legal de les persones treballadores (RLT), és a dir, el comitè d’empresa o els delegats de personal. Si l’empresa no té representació, es crea una comissió negociadora: d’una banda, l’empresa i, de l’altra, els sindicats més representatius i els sindicats representatius del sector amb legitimació per negociar el conveni col·lectiu d’aplicació.
Aquesta comissió es compon en proporció a la representativitat de cada sindicat en el sector, i la llei exigeix que hi participin tots els legitimats. Convocar-la requereix més temps que asseure’s amb un comitè que ja existeix, així que, si és el teu cas, comença per aquí.
A més, la llei va canviar la negociació col·lectiva. L’article 85.1 de l’Estatut dels treballadors recull ara el deure de negociar mesures per promoure els plans de mobilitat sostenible a la feina en els convenis la comissió negociadora dels quals es constitueixi a partir del 5 de desembre de 2025. Ho expliquem a com negociar el pla amb la representació de la plantilla (en castellà).
Què passa després d’aprovar-lo: comunicació, registre i seguiment
Un cop aprovat, el pla es comunica a l’autoritat que designi la teva comunitat autònoma en els tres mesos següents a la seva aprovació. Aquesta autoritat l’incorpora al registre de l’Espai de Dades Integrat de Mobilitat (EDIM), el sistema estatal de dades de mobilitat. Als dos anys de l’aprovació toca el primer informe de seguiment, i després un cada dos anys.
Dit d’una altra manera: el 5 de desembre el pla ha d’estar negociat i aprovat, i la comunicació pot arribar després, dins d’aquests tres mesos (articles 26.8 i 27.3).
Si la teva empresa ja tenia un pla de mobilitat sostenible a la feina el 5 de desembre de 2025, l’article 27.3 hi fixa dues coses. L’havia de comunicar en els tres mesos següents a l’entrada en vigor de la llei, un termini que va acabar el 5 de març de 2026. I l’ha d’actualitzar als criteris de la llei, tot i que per a això la norma no posa data.
A la data d’actualització d’aquesta pàgina no hi ha cap reglament que desplegui l’article 26 ni cap model oficial de pla. Tampoc no hem trobat cap registre en funcionament ni l’autoritat designada a cada comunitat. Mentrestant, guarda el pla signat i el document d’aprovació amb la seva data, que marca l’inici d’aquests tres mesos.
I el gestor de mobilitat? L’article 26.4 permet que un reglament creï aquesta figura per als centres obligats. Mentre aquest reglament no existeixi, no és obligatori nomenar ningú. Tot i així, tenir una persona que impulsi el pla dins de l’empresa facilita arribar a l’informe de seguiment amb dades.
Què passa si la teva empresa no té el pla a temps
No tenir el pla dins del termini és una infracció lleu quan amb això es produeix un perjudici per al sistema de mobilitat (article 106). La multa va de 101 a 2.000 euros i es gradua segons la gravetat, els danys causats i la conducta anterior de l’empresa (article 107).
Passa el mateix si no fas l’informe de seguiment. La sanció la imposa la Secretaria d’Estat de Transports i Mobilitat Sostenible (article 110). Hi ha una altra conseqüència que només afecta algunes empreses: si vas rebre les ajudes directes dels reials decrets llei 7/2026, 18/2026 o 25/2026 i el teu centre està obligat, no tenir el pla implica retornar-les (article 64 del 7/2026, 32 del 18/2026 i 37 del 25/2026). La devolució es limita a aquestes ajudes.
Pagar la multa no canvia el que demana l’article 26: el centre continua necessitant el seu pla. Tens l’anàlisi completa a quina sanció té no tenir pla de mobilitat (en castellà).
Quin avantatge fiscal té: transport públic exempt d’IRPF
L’empresa pot pagar el transport públic col·lectiu de la seva plantilla sense que tributi en l’IRPF (l’impost sobre la renda) fins a 1.500 euros l’any per persona. Pot pagar directament a l’entitat de transport, amb aquest límit anual, o lliurar targetes o altres mitjans electrònics de pagament. Amb targeta s’hi suma un topall de 136,36 euros al mes, que només s’aplica a aquesta segona fórmula.
Ho regulen l’article 42.3.e de la Llei de l’IRPF i l’article 46 bis del seu Reglament, i la Llei 9/2025 ho esmenta com a eina per complir l’article 26 (apartat 7). Les targetes només poden servir per comprar títols de transport públic. A més, han d’estar numerades, ser nominatives i intransferibles, indicar l’empresa emissora i no admetre reemborsament, i l’empresa guarda la relació de les que lliura a cada persona. Si una targeta incompleix algun d’aquests requisits, tot el que s’ha lliurat tributa com a retribució en espècie. Si només se superen els límits, tributa l’excés. Els diners que es donen a la nòmina per al transport no estan exempts.
Com complir la llei de mobilitat sostenible pas a pas
Primer confirma quins centres superen els llindars. Després convoca la negociació, que és el tram que requereix més temps, i alhora recull les dades de mobilitat i prepara les mesures. Amb el pla negociat i aprovat com a tard el 5 de desembre de 2026, el comuniques en els tres mesos següents a la seva aprovació i fixes el calendari de seguiment.
- Compta cada centre per separat: persones que el tenen com a lloc de treball habitual i persones en el torn més nombrós.
- Identifica amb qui negocies: el comitè d’empresa o els delegats de personal o, si no n’hi ha, els sindicats legitimats que formaran la comissió negociadora.
- Recull dades: com i des d’on arriba la plantilla, torns, accessos, aparcament i transport públic proper.
- Tria mesures d’entre les que enumera l’article 26.3, amb les de seguretat viària, i afegeix-hi les d’alta ocupació si el teu centre ho és.
- Negocia i aprova el pla com a tard el 5 de desembre de 2026.
- Comunica’l a l’autoritat que designi la teva comunitat autònoma en els tres mesos següents a la seva aprovació.
- Prepara el primer informe de seguiment per als dos anys des de l’aprovació.
Si el teu centre comparteix polígon o parc empresarial amb altres centres obligats, la llei demana promoure mecanismes de coordinació entre ells per intercanviar informació i posar en marxa solucions conjuntes (article 26.6).
Si el teu centre és en una comunitat amb norma pròpia
L’article 26.9 diu que el que preveu aquest article s’aplica de manera supletòria al que disposi l’administració competent en transport i mobilitat, d’acord amb la legislació de cada comunitat. Supletòria vol dir, en principi, que cobreix el que aquesta altra norma no regula. Com encaixen totes dues en cada cas no està resolt amb detall.
A Catalunya, per exemple, el Decret 132/2024 ja exigia plans de desplaçament d’empresa amb llindars propis. Ho expliquem a la guia del pla de mobilitat a Catalunya. Per a la resta de comunitats, tens un repàs a plans de mobilitat per comunitat autònoma (en castellà).
Si llegeixes això després del 5 de desembre de 2026
El termini haurà passat, però l’obligació continua: la llei demana que els centres obligats disposin de pla i això no desapareix amb la data. Si el teu centre no en té, comença ja pel que triga més, que és convocar la negociació, i recull alhora les dades de mobilitat.
Comprova al BOE si hi ha hagut canvis i deixa constància de cada pas amb la seva data: la convocatòria a la representació de la plantilla, l’enquesta i les reunions. Si vas rebre ajudes directes dels reials decrets llei 7/2026, 18/2026 o 25/2026, revisa amb la teva assessoria com t’afecta el retard. I si el pla ja està aprovat, comunica’l en els tres mesos següents a la seva aprovació i apunta la data del primer informe de seguiment.
No tens clar si els teus centres hi entren? El test «Està obligada la teva empresa?» t’orienta en un parell de minuts, centre per centre. Si ja saps que ho estan, escriu-nos i mirem per on començar.