Aquests són els termes que apareixen més sovint quan es prepara un pla de mobilitat sostenible a la feina. Quan un terme ve d’una norma, enllacem l’article del BOE o del DOGC, i cada definició porta a la pàgina del web on ho desenvolupem.
Alta ocupació
La Llei 9/2025 fa servir l’expressió en dos sentits. Un centre de treball d’alta ocupació és el que té més de 1.000 persones treballadores i és en un municipi o una àrea metropolitana de més de 500.000 habitants (article 26.5). El seu pla ha d’incloure mesures addicionals: reduir els desplaçaments en hores punta o durant la jornada, promoure el transport de baixes o zero emissions i la mobilitat col·laborativa, impulsar la mobilitat activa (a peu o en bicicleta) i facilitar la recàrrega, pública o privada, dels vehicles de baixes o zero emissions.
A l’article 28, en canvi, els esquemes d’alta ocupació són els viatges en què diverses persones comparteixen un mateix vehicle, com el cotxe compartit. En l’ordre de prioritats de la llei van darrere de la mobilitat activa i del transport públic. Més detall a la guia de la Llei 9/2025.
Centre de treball
És la unitat en què es mesura l’obligació de tenir pla. La Llei 9/2025 remet a la definició de l’article 1.5 de l’Estatut dels treballadors: la unitat productiva amb organització específica que s’hagi donat d’alta com a tal davant l’autoritat laboral.
La conseqüència pràctica és que cada centre s’analitza per separat. Una empresa amb 900 persones repartides en oficines de 60 pot no tenir cap centre obligat, i una altra amb una sola fàbrica de 210 sí que en té un. Si tens dues naus al mateix polígon, revisa com estan donades d’alta. Ho expliquem a quines empreses estan obligades.
Comissió negociadora
És la mesa que negocia el pla quan el centre no té representació legal de les persones treballadores. La preveu l’article 26.2 de la Llei 9/2025. D’una banda hi ha la representació de l’empresa. De l’altra, els sindicats més representatius i els sindicats representatius del sector al qual pertany l’empresa que tinguin legitimació per negociar el conveni col·lectiu aplicable.
La part sindical es forma en proporció a la representativitat de cada sindicat en el sector, i la llei exigeix que hi participin tots els legitimats. Identificar-los i convocar-los requereix temps, així que convé començar aviat. Tens el pas a pas a com negociar el pla (en castellà).
EDIM (Espai de Dades Integrat de Mobilitat)
És el sistema estatal de dades de mobilitat que crea l’article 13 de la Llei 9/2025, sota la direcció del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. Entre altres coses, inclourà un registre de plans de mobilitat sostenible a la feina amb els seus paràmetres i indicadors principals (article 26.8).
L’empresa no l’envia directament a l’EDIM. Comunica el pla aprovat, en els tres mesos següents a la seva aprovació, a l’autoritat que designi la seva comunitat autònoma, que és qui l’hi incorpora (article 27.3). Més detall a implantació i seguiment.
Enquesta de mobilitat
És el qüestionari amb què l’empresa coneix com arriba la plantilla al centre: des de quina zona, amb quin mitjà, a quina hora, quant hi triga i què la faria canviar de mitjà. La Llei 9/2025 no l’exigeix de manera expressa, però és la manera més directa d’obtenir dades que no són a cap arxiu.
Perquè sigui útil, ha d’arribar a tots els torns, ha de ser anònima i ha de respectar la protecció de dades: n’hi ha prou amb el codi postal, sense l’adreça exacta. Repetir-la abans de cada informe de seguiment permet comparar. Tens una guia a l’enquesta de mobilitat a la plantilla (en castellà).
Gestor de mobilitat
És la persona que impulsa i coordina el pla dins de l’empresa. L’article 26.4 de la Llei 9/2025 permet que un reglament creï aquesta figura per als centres obligats, però en la data d’aquesta actualització aquest reglament no s’ha aprovat. Per això avui nomenar un gestor de mobilitat per a un pla de mobilitat sostenible a la feina és voluntari.
Una altra cosa són els grans centres d’activitat de l’article 25, el pla dels quals sí que haurà de designar un gestor. A la pràctica, algú ha de fer el seguiment de les mesures i preparar l’informe de seguiment, i aquest paper sol encaixar a Prevenció de Riscos Laborals, Recursos Humans o Sostenibilitat. Més informació a implantació i seguiment.
Mobilitat in itinere i en missió
In itinere són els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa. És l’expressió que s’utilitza per als accidents en aquests trajectes, que la llei considera accident de treball (article 156.2.a de la Llei general de la Seguretat Social).
En missió són els desplaçaments durant la jornada per motius de feina, com visitar un client o anar a una altra seu. El pla de mobilitat sostenible a la feina se centra en els primers, perquè la Llei 9/2025 parla dels desplaçaments al centre de treball. Si a la teva empresa es condueix molt per feina, podem incloure-hi també els de la jornada com a abast addicional de l’estudi, sens perjudici del que demani la normativa de prevenció de riscos laborals. Ho tractem a la diagnosi de mobilitat.
Persona treballadora del centre
Per comptar si un centre supera els llindars, l’article 26.1 de la Llei 9/2025 es fixa en les persones treballadores el centre de treball habitual de les quals sigui aquest centre. Compten les persones que hi treballen habitualment, sense sumar-hi la plantilla d’altres centres de l’empresa.
La llei no resol alguns casos: el personal d’empreses de treball temporal o de subcontractes que treballa cada dia al centre, les persones en teletreball parcial adscrites al centre o els equips comercials que passen la jornada en ruta. Mentre no hi hagi un reglament que ho aclareixi, anota el criteri que apliques i revisa’l amb la teva assessoria. Tens exemples a quines empreses estan obligades.
Petjada de carboni dels desplaçaments in itinere
Són els gasos d’efecte hivernacle que emeten els trajectes de la plantilla entre casa i el centre de treball, expressats normalment en tones de CO₂ equivalent l’any. S’estima multiplicant els trajectes per la distància i per un factor d’emissió de cada mitjà de transport.
La Llei 9/2025 no obliga a calcular-la, però permet que el pla prevegi compensar la petjada de la mobilitat sobre la qual no s’hagi pogut actuar (article 26.3), i per fer-ho cal conèixer-la. En el GHG Protocol, un estàndard molt estès per calcular la petjada d’una organització, aquests trajectes formen part de l’abast 3. La pots estimar amb la nostra calculadora de petjada de carboni.
Pla de desplaçament d’empresa (Catalunya)
És el pla que exigeix el Decret 132/2024 de la Generalitat, del Pla de qualitat de l’aire horitzó 2027, a determinats centres de treball de Catalunya. El decret el defineix com un conjunt de mesures per racionalitzar els desplaçaments al centre de treball i reduir l’ús ineficient del cotxe privat per part de les persones que treballen al centre, els proveïdors, les visites i els clients (article 9.j).
Té llindars propis: centres amb més de 500 persones treballadores, pròpies o externes, o més de 250 per torn, siguin on siguin, i centres amb més de 200 en zones amb superacions de qualitat de l’aire (article 12). Conviu amb el pla estatal, i cap de les dues normes no diu que l’un substitueixi l’altre. Ho expliquem a la guia del pla de mobilitat a Catalunya.
Pla de mobilitat sostenible al treball (PMST)
És el pla que exigeix l’article 26 de la Llei 9/2025 a les empreses i a les entitats del sector públic amb centres de treball de més de 200 persones treballadores o 100 per torn. La llei el defineix com el conjunt de mesures impulsades per la direcció del centre i elaborades en el marc de la negociació col·lectiva per racionalitzar els desplaçaments d’empleats, clients, proveïdors i visitants (article 2). La traducció catalana de la llei al BOE l’anomena «pla de mobilitat sostenible a la feina».
Es negocia amb la representació de la plantilla, inclou solucions de mobilitat sostenible i mesures de seguretat viària, ha d’estar aprovat com a tard el 5 de desembre de 2026 i es comunica en els tres mesos següents a la seva aprovació. Tens l’explicació completa a què és el pla de mobilitat sostenible a la feina.
Polígon o àrea empresarial
És una zona que agrupa centres de treball de diverses empreses, com un polígon industrial, un parc empresarial o un parc logístic. Cada centre obligat necessita el seu propi pla, però si al mateix lloc coincideixen diversos centres obligats, l’article 26.6 de la Llei 9/2025 demana promoure mecanismes de coordinació entre ells per compartir informació i posar en marxa solucions conjuntes.
La llei preveu, a més, plans per a grans centres d’activitat (article 25), amb criteris que han de fixar els ministeris de Transports i de Treball. Un polígon podria arribar a ser-ne un. Ho tractem a plans de mobilitat en polígons industrials (en castellà).
Repartiment modal
És el percentatge de desplaçaments que es fa amb cada mitjà de transport: a peu, en bicicleta, en transport públic, en cotxe en solitari, en cotxe compartit o en moto. És un terme tècnic de la planificació de la mobilitat; la Llei 9/2025 no el defineix.
En un pla de mobilitat sostenible a la feina, el repartiment modal de partida surt de l’enquesta a la plantilla i és un dels indicadors més útils per a l’informe de seguiment: si les mesures funcionen, el pes del cotxe en solitari hauria de baixar. Convé calcular-lo per torn, perquè les opcions canvien amb l’hora. Ho treballem a la diagnosi de mobilitat.
Representació legal de les persones treballadores (RLT)
Són els òrgans que representen la plantilla davant l’empresa: el comitè d’empresa, en centres de 50 persones o més, i els delegats de personal, en els d’11 a 49 persones. En els de 6 a 10 hi pot haver un delegat si ho decideix la majoria de la plantilla (articles 62 i 63 de l’Estatut dels treballadors). No tots els centres en tenen: depèn de la seva mida i de si s’hi han fet eleccions.
L’article 26.2 de la Llei 9/2025 diu que el pla de mobilitat sostenible a la feina serà objecte de negociació amb la RLT. Si no n’hi ha, es negocia amb una comissió negociadora formada per l’empresa i pels sindicats més representatius i els sindicats representatius del sector amb legitimació per negociar el conveni col·lectiu d’aplicació. Arribar a la primera reunió amb dades i una proposta facilita l’acord. T’expliquem com preparar-la a com negociar el pla (en castellà).
Seguretat viària laboral
És el conjunt de mesures per prevenir accidents de trànsit relacionats amb la feina, tant en els trajectes de casa a la feina com durant la jornada. En el pla de mobilitat sostenible a la feina és contingut obligatori: l’article 26.3 de la Llei 9/2025 exigeix mesures relatives a «la millora de la seguretat viària i la prevenció d’accidents en els desplaçaments al centre de treball», i afegeix que «s’ha de fomentar la formació en els dos vessants». La llei no imposa un curs concret.
Es basa en les dades d’accidents in itinere del centre, en els trams d’accés que la plantilla percep com a perillosos i en els horaris. Té sentit treballar-la amb el servei de prevenció de riscos laborals. La Llei 9/2025 es refereix als trajectes al centre; els desplaçaments durant la jornada els podem sumar com a abast addicional. Ho veiem a l’elaboració del pla.
Torn
És el grup de persones que treballa en la mateixa franja horària del centre. És important perquè la Llei 9/2025 obliga a tenir pla els centres amb «més de 200 persones treballadores o 100 per torn» (article 26.1), així que un torn nombrós pot obligar un centre que no arriba a 200 en total.
La llei no defineix què és un torn, i la seva redacció no aclareix què passa amb 100 persones justes. El nostre criteri és prudent: si un torn arriba a 100, tracta el centre com a obligat. Per comptar, mira el torn amb més gent i, en centres amb horari d’oficina, quantes persones hi coincideixen alhora. Si la plantilla canvia molt al llarg de l’any, decideix amb la teva assessoria quin període prens com a referència i deixa-ho per escrit. Tens exemples a quines empreses estan obligades.
Si tens dubtes amb el teu cas
Si vols saber si els teus centres estan obligats, fes el test «Està obligada la teva empresa?». Si ja ho saps, escriu-nos i mirem per on començar.