Quina norma catalana obliga a tenir un pla de mobilitat
És el Decret 132/2024, de 30 de juliol, que aprova el Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027. Es va publicar al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) el 9 d’agost de 2024 i és vigent des de l’endemà. El seu article 12 obliga determinats centres a tenir un pla de desplaçament d’empresa (PDE).
El decret defineix el PDE com un conjunt de mesures per racionalitzar els desplaçaments cap al centre de treball i des del centre (article 9.j). Busca reduir l’ús ineficient del cotxe per part de la plantilla, els proveïdors, les visites i els clients.
Quins centres de treball estan obligats a Catalunya
L’article 12.1 obliga a tenir pla de desplaçament d’empresa en tres casos: centres amb més de 500 persones treballadores, pròpies o externes; centres amb més de 250 per torn; i centres amb més de 200 situats en una zona amb superacions dels valors de qualitat de l’aire.
Els dos primers llindars s’apliquen siguin on siguin els centres. Així ho diu la Generalitat a les seves preguntes freqüents sobre els PDE (pregunta 2), que són el criteri administratiu publicat: més de 500 persones o més de 250 per torn obliguen independentment de la ubicació. La zona amb superacions només compta per al tercer cas, el de més de 200 persones.
Qui es compta
El decret suma les persones que treballen per compte propi i el personal d’empreses subcontractades o associades que presta un servei auxiliar al centre (article 9.o). Amb molta gent d’empreses contractistes, la xifra catalana pot quedar força per sobre de la teva plantilla pròpia.
Les preguntes freqüents hi afegeixen dos criteris. Compten totes les persones en nòmina, pròpies i externes, encara que no es desplacin habitualment al centre (pregunta 9). I si un centre amb poca plantilla habitual supera el llindar en moments puntuals, ha d’adoptar un PDE per a aquests períodes, tot i que algunes mesures es poden estendre a la resta de l’any (pregunta 7).
Què és una zona amb superacions
És una zona de qualitat de l’aire on, en els cinc anys anteriors, s’ha superat algun valor límit o objectiu dels contaminants que regula el Reial decret 102/2011 (article 9.t). La Generalitat actualitza el llistat cada any amb les dades dels últims cinc: una zona en surt quan fa cinc anys que no té superacions (preguntes 5 i 6).
El llistat vigent, actualitzat el juliol de 2025, és el de 2020-2024 i té sis zones: Àrea de Barcelona, Plana de Vic, Comarques de Girona, Prepirineu, Terres de Ponent i Terres de l’Ebre. Les zones de qualitat de l’aire no han de coincidir necessàriament amb les comarques, així que comprova a quina zona pertany el municipi del teu centre.
L’annex 4 del decret recollia dotze zones amb dades de 2014 a 2021. Avui és una referència històrica: per saber si el teu centre és en una zona amb superacions, fes servir el llistat vigent.
Quin termini i quins tràmits fixa el Decret 132/2024
El pla s’elabora amb la participació de la plantilla i s’adopta en 12 mesos com a màxim. Comptats des de l’entrada en vigor del decret (10 d’agost de 2024), van acabar el 10 d’agost de 2025. La Generalitat indica que no està prevista cap ampliació d’aquest termini (preguntes 13 i 14).
Pel que fa al contingut, el decret dona per complerts els seus criteris de sostenibilitat si el pla preveu desplaçaments en transports sostenibles i, amb prioritat, col·lectius.
Què vol dir adoptar el pla
Segons la pregunta 12, un PDE està adoptat quan compleix dues condicions: té l’informe favorable de l’autoritat territorial de la mobilitat que correspongui i ha començat a aplicar les mesures segons el seu calendari. La resta de mesures es poden posar en marxa de manera gradual, segons aquest calendari. La Generalitat afegeix que l’autoritat sol respondre en un mes des que es tramita el pla.
On es tramita
El pla i els informes de seguiment es tramiten davant l’autoritat territorial de la mobilitat del lloc on és el centre: les de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida o les Terres de l’Ebre. Si el centre no és dins l’àmbit de cap d’aquestes, s’envia a la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat (pregunta 17).
La sol·licitud es presenta per via electrònica, amb una petició genèrica al portal de tràmits de la Generalitat, indicant a quina autoritat va adreçada i el motiu. La de Barcelona és l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità), que té un procediment propi i l’explica al seu web.
Vigència i seguiment
Un PDE té una validesa de sis anys, i cada dos anys cal presentar un informe de seguiment davant l’autoritat territorial de la mobilitat (article 12.4 i preguntes 11 i 15). En aquests informes es dona compte de com avancen les mesures i els objectius del pla.
Els centres que ja tenien PDE quan va entrar en vigor el decret, el 10 d’agost de 2024, no en necessiten un de nou mentre continuï vigent. Tot i així, l’havien de sotmetre a l’informe de l’autoritat territorial de la mobilitat i presentar l’informe de seguiment biennal abans del 10 d’agost de 2026 (pregunta 11). Aquesta data només val per a aquests plans previs.
Relació amb els permisos d’activitat
El decret connecta el pla amb els permisos d’activitat (article 12.3). Quan es tramita el permís d’un d’aquests centres, la seva modificació substancial o la seva revisió, l’administració comprova si té pla. Si no en té, ho comunica a l’autoritat territorial de la mobilitat (pregunta 19).
Com conviu el pla català amb la Llei 9/2025
Totes dues normes són vigents alhora. La Llei 9/2025 obliga també a Catalunya els centres amb més de 200 persones treballadores o 100 per torn, amb termini fins al 5 de desembre de 2026. El Decret 132/2024 manté els seus propis llindars i tràmits, així que un centre pot estar obligat per una norma o per totes dues.
La llei estatal preveu aquesta convivència en el seu article 26.9. Segons aquest apartat, l’article 26 s’aplica de manera supletòria al que disposi l’administració competent en transport i mobilitat de cada comunitat. Supletòria vol dir, en principi, que cobreix el que l’altra norma no regula.
Cap de les dues no aclareix si un PDE aprovat segons el decret compleix per si sol l’article 26 de la llei estatal. Les preguntes freqüents de la Generalitat tampoc no tracten aquest punt, i a la data d’actualització d’aquesta pàgina no hem trobat cap altra guia de la Generalitat ni de l’ATM que ho resolgui. Mentre no n’hi hagi, convé tractar-ho cas per cas.
Si tens centres en altres comunitats, revisa si tenen norma pròpia a plans de mobilitat per comunitat autònoma (en castellà).
Diferències en la negociació i el contingut
La llei estatal exigeix negociar el pla amb la representació legal de les persones treballadores (RLT). Si no n’hi ha, es negocia amb els sindicats més representatius i els sindicats representatius del sector amb legitimació per negociar el conveni col·lectiu d’aplicació. El decret parla de participació. La llei estatal demana, a més, mesures de seguretat viària i comunicar el pla per al registre de l’EDIM (Espai de Dades Integrat de Mobilitat). L’article 12 del decret no esmenta cap d’aquests dos aspectes.
Taula comparativa: llei estatal i decret català
La llei estatal i el decret català persegueixen el mateix amb regles diferents: canvien els llindars, qui es compta, com s’elabora el pla i davant de qui es presenta. Les dues taules posen cada punt cara a cara amb el seu article, perquè vegis què exigeix cada norma al teu centre.
Qui està obligat i com es fa el pla
| Aspecte | Llei 9/2025 (estatal) | Decret 132/2024 (Catalunya) |
|---|---|---|
| Nom del pla | Pla de mobilitat sostenible a la feina | Pla de desplaçament d’empresa |
| Qui es compta | Les persones que tenen el centre com a lloc de treball habitual (art. 26.1) | Personal propi i extern, inclòs el que és en nòmina encara que no vagi cada dia al centre (arts. 9.o i 12.1; FAQ, pregunta 9) |
| Llindar general | Més de 200 persones o 100 per torn | Més de 500 persones o més de 250 per torn, a tot Catalunya (FAQ, pregunta 2) |
| Llindar afegit | Més de 1.000 persones en municipis o àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants: mesures addicionals (art. 26.5) | Més de 200 persones en zones amb superacions (art. 12.1) |
| Com s’elabora | Negociació amb la RLT o, si no n’hi ha, amb els sindicats més representatius i els sindicats representatius del sector amb legitimació per negociar el conveni col·lectiu d’aplicació (art. 26.2) | Amb participació de les persones treballadores (art. 12.1) |
| Contingut | Mesures de l’art. 26.3, inclosa la seguretat viària | Transport sostenible i prioritàriament col·lectiu (art. 12.1) |
Terminis, tràmits i conseqüències
| Aspecte | Llei 9/2025 (estatal) | Decret 132/2024 (Catalunya) |
|---|---|---|
| Termini | 5 de desembre de 2026 | 12 mesos; comptats des de l’entrada en vigor, fins al 10 d’agost de 2025 |
| Tràmit | Comunicació en els tres mesos següents a l’aprovació a l’autoritat que designi la comunitat, per a l’EDIM (art. 27.3) | Informe favorable de l’autoritat territorial de la mobilitat i inici de les mesures (art. 12.2; FAQ, pregunta 12) |
| Seguiment | Als dos anys de l’aprovació i després cada dos anys (art. 26.2) | Informe biennal davant l’autoritat territorial de la mobilitat; el pla val sis anys (art. 12.4; FAQ, pregunta 11) |
| Si no es compleix | Infracció lleu de 101 a 2.000 euros si hi ha perjudici per a la mobilitat (arts. 106 i 107); devolució de les ajudes directes dels reials decrets llei 7/2026, 18/2026 o 25/2026 a qui les va rebre | L’art. 12 no fixa cap multa; en tramitar permisos d’activitat es comprova si hi ha pla (art. 12.3) |
| Font | Llei 9/2025 (BOE) i Reial decret llei 7/2026 (BOE) | Decret 132/2024 (DOGC núm. 9223) i preguntes freqüents de la Generalitat |
Quina norma s’aplica al teu centre: exemples
Depèn de la mida del centre, dels seus torns, de quanta gent externa hi treballa i de la zona de qualitat de l’aire on és. Aquests exemples són il·lustratius, amb centres situats a Catalunya, i serveixen per veure com es creuen els llindars de cada norma abans de revisar el teu cas.
- Centre amb 230 persones pròpies en una zona amb superacions: se li apliquen totes dues normes.
- Centre amb 300 persones pròpies i un torn de 260 en un municipi fora de les zones del llistat vigent: també se li apliquen totes dues. El decret, pel llindar de torn, que regeix a tot Catalunya; la llei estatal, perquè passa de 200.
- Centre amb 150 persones pròpies i un torn de 120: se li aplica la llei estatal pel llindar de torn. Pel decret no hi arriba, llevat que, sumant-hi el personal extern, passi de 200 en una zona amb superacions.
- Centre amb 180 persones pròpies i 40 d’empreses contractistes en una zona amb superacions: pel decret suma 220 i està obligat. Per la llei estatal, depèn de si es compta aquest personal extern, cosa que la llei no aclareix; revisa-ho amb la teva assessoria.
Com preparar un pla que respongui a totes dues normes
Convé un sol procés que compleixi el requisit més exigent de cada norma. El pla es negocia amb la RLT, amb participació de la plantilla, i inclou les mesures de l’article 26.3 amb seguretat viària i prioritat al transport col·lectiu. Després passa per l’autoritat territorial de la mobilitat i es comunica per a l’EDIM. Confirma-ho cas per cas.
- Compta cada centre amb tots dos criteris, inclosos els pics puntuals de plantilla, i comprova al llistat vigent en quina zona de qualitat de l’aire és.
- Convoca la negociació amb la RLT o, si no n’hi ha, amb els sindicats més representatius i els sindicats representatius del sector amb legitimació per negociar el conveni col·lectiu d’aplicació. Recull alhora l’opinió i les dades de la resta de la plantilla amb l’enquesta de mobilitat (en castellà).
- Prepara mesures que compleixin l’article 26.3 de la llei i el criteri de transport sostenible i col·lectiu del decret.
- Tramita el pla davant l’autoritat territorial de la mobilitat per obtenir-ne l’informe favorable i engega les mesures segons el calendari. En els tres mesos següents a la seva aprovació, comunica’l a l’autoritat que designi la Generalitat per a l’EDIM.
La negociació és el que requereix més temps; tens com plantejar-la a la negociació amb la representació de la plantilla (en castellà), i com treballem a elaboració del pla.
Si ja tens un pla de desplaçament d’empresa
No parteixes de zero: el diagnòstic i les mesures del teu PDE et serveixen de base. Revisa si es va negociar amb la representació de la plantilla i si inclou seguretat viària i la resta de continguts de l’article 26.3. Comprova també que continua vigent (sis anys) i que tens al dia els informes de seguiment.
Si el teu PDE ja existia el 5 de desembre de 2025, revisa amb la teva assessoria l’article 27.3 de la llei estatal. Aquest article demana dues coses a qui ja tenia llavors un pla de mobilitat sostenible a la feina: comunicar-lo en els tres mesos següents a l’entrada en vigor de la llei, un termini que va acabar el 5 de març de 2026, i actualitzar-lo als criteris de la llei, sense data fixa per a això últim. La llei no diu si un PDE compta com un d’aquests plans, així que convé deixar constància del criteri que apliquis.
Si el teu centre estava obligat pel decret i encara no té PDE, el termini català ja ha passat. Un sol procés et permet avançar en totes dues obligacions alhora.
Vols saber si el teu centre hi entra? Fes el test «Està obligada la teva empresa?» o escriu-nos i ho revisem amb tu. Per al detall de la norma estatal, tens la guia de la Llei 9/2025 de mobilitat sostenible.